El dijous 13 de març ens va visitar Mònica Marquès, vocal de l’AFA de l’escola Sadako de Barcelona, per explicar com en aquest centre han aconseguit un pacte de famílies per no lliurar el telèfon intel·ligent a l’alumnat de l’ESO. Actualment, gairebé el 100 % d’alumnes de 1r no en tenen i vora el 70% de 2n tampoc.
En la xerrada, es varen comentar dades de diverses fonts científiques que apunten als riscos de tenir smartphones en edats no apropiades, com ara les últimes recomanacions científiques de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) o l’informe internacional Sapien Labs 2023. També es van comentar alternatives saludables, com ara els telèfons analògics, recomanats per l’AEP.

Durant el seu diàleg amb famílies de l’escola Joan Miró i d’altres col·legis de la ciutat que hi varen assistir, Marquès va aportar algunes idees força interessants. Per exemple, va explicar que el pacte es va assolir fa tres cursos, al final de l’any acadèmic, després de fer una enquesta que reflectia que el 90% de les famílies de cinquè de primària estaven d’acord amb la mesura. En començar 1r, dos anys després, gairebé cap família no havia comprat un smartphone als seus fills i filles. No va caldre, per tant, cap compromís escrit ni cap recollida de signatures. Arran del pacte, en aquest centre, el professorat i el personal de monitoratge té prohibit fer ús d’aquests dispositius.

A l’escola Joan Miró, l’enquesta feta l’any passat entre les famílies, amb una participació al voltant del 40%, mostrava que el 79,8% d’aquestes volien formar part d’un pacte per no lliurar telèfons intel·ligents als 12 anys.

Marquès va explicar que, si es vol posar fi a la dependència que els adolescents tenen dels telèfons intel·ligents i els nombrosos riscos que s’hi associen, les actuacions han de partir principalment de les famílies, més que no pas dels polítics o del Departament d’Educació. “Som els únics que podem fer que aquestes mesures s’apliquin”, va afirmar. No obstant això, Marquès creu que és recomanable que l’escola treballi amb l’AFA en aquesta direcció.

Respecte de les dificultats d’assolir una entesa d’aquest tipus, quan no es tracta d’una escola-institut com la Sadako, sinó d’escoles i instituts per separat, Marquès va aconsellar treballar amb les coordinadores de les associacions de famílies per fer xarxa. També va remarcar la importància que l’escola s’adhereixi a algun manifest, com ara el “Desconnecta’t”, que es va elaborar per a la seva escola.

Per a Marquès, les noves tecnologies tenen molts aspectes positius i és molt útil emprar-les i reflexionar-hi junt amb els nostres fills i filles quan són adolescents. No obstant això, creu que cal ser conscient que obren tot un món, amb accés a continguts sovint inapropiats. “És una eina per dominar-la tu, no perquè et domini ella a tu”, va recalcar. Marquès es va mostrar partidària de deixar ben clar a partir de quina edat considerem que poden accedir a les tecnologies esmentades i d’adaptar els continguts als quals en permetem l’accés progressivament.

Marquès té molt clar que la iniciativa no ha de ser per assenyalar cap família per les seves decisions, sinó per donar més tranquil·litat al gruix de famílies que, de forma cada vegada més majoritària, s’estan manifestant a favor de la protecció digital. “Això no va de bons ni de dolents”, va afegir. També va esmentar diverses maneres com les famílies que han lliurat un smartphone poden fer-se enrere, per exemple, amb assessorament mèdic o refent els pactes amb els seus fills i filles.

La ponent va reconèixer que, des que es va assolir el pacte a la seva escola, ara és una persona més tranquil·la: “Ara em preocupo més per una educació digital”.